Denominacions d’origen: a voltes sobre el seu abast de protecció

Una recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21/01/2016 ha refermat la jurisprudència del mateix Tribunal en sengles sentències de 18/09/2015, atorgant a les denominacions d’origen i a les indicacions geogràfiques protegides una protecció que va més enllà del criteri de la semblança capaç de produir confusió que s’aplica en el conflicte de marques i altres signes distintius.

En efecte, el referit Tribunal sanciona que el dret del titular de les denominacions d’origen permet inclús prohibir la utilització per un tercer de denominacions que d’alguna manera evoquin o recordin la denominació d’origen mateixa, podent a més i lògicament oposar-se o instar la nul·litat amb èxit d’una marca europea en que també es doni l’esmentada evocació o record.

En aquest sentit, en virtut de les sentències de 18/09/2015 es deneguen/anul·len les marques “Colombiano House” i “Colombiano Cofee House” per distingir serveis de restauració i de proveïment de menjar i begudes, així com té, sucre, cacau, arròs i altres aliments, per considerar que incidien en el dret del titular de la indicació geogràfica protegida “Café de Colòmbia” .

Per la seva part, la sentència de 21/01/2016 considera procedent que el titular de la denominació d’origen “Calvados” pugui impedir l’ús del signe “Verlados” aplicat a un licor de sidra.

Considerem que les referides sentències son de gran transcendència per al sector doncs posen de manifest que la normativa de protecció de les denominacions d’origen suposa un cos autònom respecte de les marques i que a més es regeix per unes normes diferents i amb un abast no tan sols diferent sinó a més i com veiem més ampli.

 

logo-rm-naranja-03-768x180

Leave A Comment